HISTÒRIA ESCALA I CORDA

A l'alt amb escala i corda



Dins el trinquet, avui, es practiquen dues modalitats: amb escala i corda i al raspall. Malgrat això, fins a la primera meitat d'aquest segle, va romandre a les comarques de la Plana i la Marina una modalitat que s'anomenava a rebot. Avui aquesta ja ha desparegut, com altres que ja a penes han quedat a la memòria d'algunes persones majors. En l'actualitat, quan es parla de jugar al trinquet, fem referència a la modalitat per dalt corda, perquè a la major part dels trinquets és aquesta la modalitat practicada. Només en alguns,trinquets de la Marina, Vall d'Albaida i la Safor també es practica el raspall.
La modalitat de trinquet per dalt corda tal com és coneguda avui, sembla que té els seus orígens a començament de segle. Va ésser un gran jugador d'aquell moment, el Nel de Murla, qui per 1910(3) va revolucionar tot el joc de pilota eliminant-ne les ratlles i, per contra, posant-hi una escala i una corda que dividia el camp en dues parts. Les raons d'aquest canvi cal buscar-les en la necessitat de fer un esport més vistós, menys complicat i menys dur -per això la corda- i, per altra banda, la creació de nous espais que propiciassen l'entrada de més gent al trinquet, per això l'escala.
Tal com es coneix avui el joc de pilota per dalt corda, consisteix a jugar la pilota passant-la per dalt de la corda central, d'un equip a un altre, amb la condició que la pilota no pegue mai dos bots. La partida de trinquet sempre començarà amb la ferida d'un jugador, el qual, en ferir, haurà de picar la pilota a la muralla situada darrere del públic perquè després caiga el dau.
Ja la pilota al dau, l'escaleter contrari la jugarà a l'aire o al bot, de la manera que més li convinga. Si pel contrari la pilota no entra al dau serà considerada falta, mentre que si l'escaleter no la pot jugar serà treta per al feridor, és a dir, quinze per al seu equip. Si el qui fa el dau torna la pilota de bo, és a dir, aconsegueix passar-la al camp contrari per dalt corda, ja s'iniciarà el joc, llançant-se la pilota d'uns a altres, fins que un dels dos equips aconseguesca fer un quinze.

S'acabarà el quinze en els següents casos:

- Quan la pilota pegue dos bots.

Serà quinze del qui la va llançar.

- Quan la pilota passe per sota la corda.

Serà falta del qui l'ha llançada, o siga, quinze a favor del contrari. ç

Això mateix passarà si la pilota toca la corda, en aquest cas es dirà ella ho ha dit, a causa del moviment que es produirà a la corda.

- Quan la pilota vaja a la galeria o als palquets sense tornar.

Quinze per al qui l'ha llançada.

- Quan la pilota vaja a les galeries laterals.

En aquest cas serà falta del qui l'ha llançada.

- Quan un jugador raspe o toque dues vegades seguides una pilota.

 Serà falta seua, quinze a favor del contrari.

Segons aquestes senzilles regles es desenvoluparà la partida entre dos equips d'un màxim de tres jugadors. L'objectiu de tot jugador serà aconseguir un quinze, si no directament, preparar-lo per al següent, perquè, com diu una dita del joc, el quinze sempre es fa en dues vegades.

La consecució d'aquest objectiu es pot fer bàsicament de dues maneres, jugant per dins del trinquet, és a dir, tirar la pilota buscant la corda i forta, el que es coneix per tallar corda o blanquejar corda, o bé per fora del trinquet, intentant d'encalar les pilotes a la galeria o als palquets.

La primera jugada és més pròpia de jugadors hàbils, d'aquells que busquen amagar la pilota, mentre que la segona és una jugada de força. Per arribar la pilota a les galeries cal tenir bastant potència, no a l'abast de tothom. Per altra banda, també per a jugar per dins del terreny de joc serà important la força física per tal de cremar la pilota, és a dir, que vaja arran de corda i molt forta, de manera que en tocar terra bote poc sense perdre potència.

Una altra manera d'intentar fer un quinze serà tancant la pilota a la muralla, arrimant-la de manera que el jugador contrari tinga moltes dificultats per a tornar-la i sempre amb l'esquerra. A aquesta manera d'anar a la pilota per la paret se la coneix per anar menjant calç, a causa del material amb què està pintada la paret del trinquet, i que la pilota pot arrossegar en la seua trajectòria. Antigament, en alguns trinquets, es practicava aquest mateix joc amb pilotes més grosses que les de vaqueta, dient-se, aleshores, que es jugava a pilota grossa.